Organitzar la festa de fi de curs d’enguany ha estat una experiència brutal. Quan vam començar el curs i ens van passar els fantàstics protocols per la correcta gestió de l’esdeveniment, ja vam veure el que se’ns venia a sobre. I és que organitzar una celebració d’aquestes dimensions no és fàcil però la veritat és que ha resultat prou bé i ens sentim més que satisfets amb el resultat.

• Reunir-se, reunir-se i reunir-se… ja hi som tots!

Durant el curs, ja des d’abans de Nadal, els pares i mares de quart ens vam convocar i reunir a l’escola. La primera trobada va ser un absolut èxit de participació. No ens podíem creure que tants pares i mares, alguns que gairebé no ens coneixíem més que de saludar-nos a la porta, estaven allà disposats a assumir la responsabilitat, encarar el repte i treballar per a oferir als nostres fills i a la resta de pares i mares de l’escola un dia memorable.

Tothom va dir la seva, es van presentar idees fantàstiques i propostes que ens van fer parlar i posar-nos d’acord, cadascú amb les seves maneres diferents de veure les coses i la vida en general. Però no hi ha res com tenir un objectiu comú per retallar distàncies i encaixar les diferents veus.

Des del principi, i tal com ens va recomanar la Comissió de Festes de l’AFA, ens vam organitzar per comissions: activitats, bar, sostenibilitat, música i so, espais, comunicació, comptabilitat… i fins i tot “xiringuitos”! Cadascú va poder anar treballant durant l’any per complir cada pas de la preparació de la festa. És increïble com de vegades cal reservar coses que es faran al juny ja des del mes de gener!! Però és que som moltes escoles i totes volem fer les festes els mateixos dies, així que no val a badar. Així, a cada nova reunió – en la qual, sorprenentment, tothom continuava acudint – cada comissió presentava el que havia fet fins al moment, i com s’anaven tancant gestions i concretant idees.

• L’escola, aquesta gran desconeguda

Els pares i mares de quart, com a mínim, portem ja set anys a l’Escola Provençals (això si algú no té germans grans, que llavors és més) i, tot i això, el centre és un gran desconegut. Són uns espais que sí, els hem vist a les altres festes a les quals anem com a espectadors, o a les jornades de portes obertes o a les reunions amb els professors, però d’aquí a conèixer-la hi ha un gran salt. Com reservem una sala per les reunions? Qui ens ha de donar això o allò? Què és aquest espai que mai havíem vist on es guarden tantes coses de l’AFA? Amb qui hem de parlar per obrir la porta gran o per deixar coses al despatx? Per sort, tothom té moltes ganes d’ajudar i facilitar les coses, és un gran consol.

Una de les aportacions que hem fet aquest any ha estat canviar la distribució dels espais destinats a les activitats. La tarima, tradicionalment a la pista gran, s’ha col·locat de forma lateral per a deixar espai per a un partit més, cosa que dóna molta més agilitat als partits de la tarda, per exemple. A més, la gimcana dels més petits es va traslladar al pati d’infantil i inicial, amb la qual cosa podíem tenir els infants més repartits. També l’espai de davant de les grades s’ha convertit enguany en nou escenari, on tothom pot veure l’espectacle còmodament assegut, mentre els grups de nenes i nens actuen sobre un bonic terra de PVC. La zona de bar també s’ha aprofitat al màxim, utilitzant les taules i cadires que lloguem per la nit també per donar servei durant el matí i fer que tothom pugui descansar a l’ombra i prendre un refresc o un aperitiu. Parlant d’això… els carretons de crispetes, cafè i salsitxes van ser tot un èxit (els frankfurts es van esgotar al migdia!) i donaven servei a tot aquest espai de lleure, fins i tot a la nit, quan va acabar el sopar i us vam oferir cafès acabats de fer.

• Com una pinya

Les dues setmanes abans de la festa són una bogeria. Però no havíem pensat en això? Que encara queda tal cosa? Que busquem un endoll? Que avisem a qui? Que caldria també allò altre? No ens posem nerviosos! Tot acaba sortint bé, perquè tot està preparat amb molt de temps. Com a molt, els detalls de darrer minut que cada comissió s’encarrega de deixar per a nota.

Hem estat molt contents amb els nous canals de comunicació via Whatsapp amb els diferents grups-classe, perquè han permès que en un instant es distribuïssin els formularis per a participar a les activitats, el cartell-programa de la festa amb la nostra pinya estiuenca i totes les instruccions que fan falta al voltant de l’esdeveniment: porteu tovallola, banyador, xancletes, gorra i protecció solar! Porteu el got del Provençals! És un sistema àgil i divertit, gairebé instantani i molt sostenible.

Cosa que ens porta a l’altre gran punt de la festa: tothom es va sumar amb gran sensibilitat al codi sostenible de la nostra escola. Tothom va portar el seu got o en va comprar un altre i va utilitzar els contenidors habilitats per als diferents tipus d’envàs. Fins i tot part de la decoració, feta pels nens i nenes a l’hora de menjador, era feta de paper també. I per a fer-ho divertit, el racó aixafa-llaunes va reduir els residus metàl·lics a la mínima expressió. El sistema va funcionar i va fer que tot fos més fàcil a l’hora de recollir i complir els horaris de tancament.

La sostenibilitat també ha arribat als nostres números. Ens sentim especialment orgullosos d’haver treballat de valent per fer que econòmicament aquesta jornada ens costi menys. Ajudats per l’empenta que ja portaven les festes de Nadal i Sant Jordi, que col·laboren en el pressupost de la festa de fi de curs, i també per les vostres aportacions comprant els tiquets de cadires o comprant els nous tiquets de diners pels serveis de menjar i beure, vam poder gastar un 30% menys del pressupost disponible, import que quedarà per al projecte que l’AFA cregui més necessari.

• Ho hem donat tot

Vam creuar els dits i el temps es va mig comportar: un bon sol de dia per a què els nens poguessin passar-ho bomba amb els jocs d’aigua, la festa de l’escuma, els inflables, el racó de maquillatge i les exhibicions d’escacs i zumba. I també una mica de núvols per apaivagar la calor de la tarda, però sense arribar a fer fred (i si en feia, qui ho sap, si vam ballar de valent). La participació va ser altíssima: 34 equips de bàsquet al torneig, 50 infants a la gimcana infantil, 25 grups actuant al talent show i 450 cadires venudes, comptant amb les que van aportar molt amablement l’Associació de veïns, on ningú es va quedar sense lloc al sopar que finalment tots vam compartir.

Només calia veure com ballàveu tots, els pares, mares, nens i nenes de l’escola fins al final de la nit per saber que ho vau passar bé. Acompanyats per la música de totes les èpoques – la dels nens d’ara i la dels nens d’ahir – vam donar-ho tot a la pista (mai millor dit). I també us vam voler passar el relleu a les famílies de tercer que el curs que ve us trobareu en aquest jardí, perquè veieu que és factible i engrescador. Us animem a gaudir-ho com ho hem fet nosaltres, per conèixer millor l’escola i conèixer-vos millor entre vosaltres (amb tot el bo i el dolent que això comporta). Perquè treballar junts per a un objectiu comú, que són els nostres infants que ens uneixen, no té preu. Ens quedem amb els somriures i les felicitacions de tots i totes després d’aquell dia, contents d’haver participat i esperant ja veure totes les coses fantàstiques que segur que inventareu per la propera, que segur que encara serà millor!