Les notes en general, afecten emocionalment els alumnes i les famílies, i en ocasions arriben a ser el centre d’atenció del procés educatiu, quan aquest és molt més ric i la seva valoració és molt més complexa que jutjar el nen a través d’unes dades numèriques.

Amb això no volem negar la importància de les qualificacions escolars; representen un dels vincles entre l’escola i la família, però no l’únic i bàsic. Per les de la manera més justa pel nen. L’important és poder interpretar si a través d’aquestes notes el nen ha donat el millor de sí mateix, si ha fet tot el que ha pogut. No es tracta que sigui el millor, sinó que doni el millor de sí mateix.

Però no es pot saber si ha donat el millor de sí mateix només a través de les notes escolars, encara que aquestes donen una idea aproximada del rendiment acadèmic. Les notes han de completar la informació que els pares ja han de saber si durant el curs han fet un seguiment del procés d’aprenentatge del fill, i han mantingut un contacte habitual amb el seu mestre o tutor. Així poden ajudar a millorar el procés si durant el mateix s’ha presentat alguna dificultat.

De setembre a juny sembla que hi ha molt de temps per arreglar el que no vagi bé. “Encara queda molt de curs”, poden pensar alguns pares, o “a veure què passarà l’últim trimestre”, poden pensar d’altres. Però quan les notes arriben (i no s’ha fet un seguiment), venen les sorpreses, les preocupacions “vaja quines vacances ens esperen a tots!” i a corre cuita s’intenta salvar un curs que s’enfonsa.

Per tot això, fer un seguiment del desenvolupament del curs del fill/a esdevé una tasca necessària, per poder prendre decisions en el moment oportú, i el que és més important, prendre decisions d’acord amb el mestre tutor i el propi fill.

Els pares no poden oblidar tampoc, a l’hora d’interpretar les notes, la diferència entre el desig propi del que es voldria que el fill fos i la realitat que aquest està vivint. Sovint, el pare/mare que no ha estat brillant en els estudis desitja el contrari pels fills; el pare/mare que va tenir èxit escolar no espera menys dels seus. També s’ha de considerar que no tots els nens comencen amb bon peu els estudis, i pot ser que els primers cursos esdevinguin “difícils”. Cal mantenir una estimulació constant i una confiança en el nen perquè la seva evolució sigui favorable.

Estimular no és, per exemple, “a la teva edat el teu germà gran estava fart de notables”, o “fixa’t com llegeix l’Anna, i és més petita que tu. Aquesta sí que està espavilada”. Considerem que reforçar la tasca del nen és que aquest sàpiga, malgrat els seus  resultats baixos, que es confia en ell, que se l’estima i anima a treballar, i de segur que els seus esforços seran més grans. Ja hem citat anteriorment que les notes escolars poden ser en ocasions el centre d’atenció del procés educatiu del nen, i que aquest procés és molt més ric i la seva valoració és més complexa que l’establir unes dades numèriques al llarg del curs. Per això tractarem d’analitzar més acuradament alguns conceptes relacionats amb les notes: qualificacions escolars, rendiment escolar (acadèmic) de l’alumne, èxit escolar, avaluació i expectatives de l’alumne.

Llegiu l’article complert: FaPaC